Fa anys que l’accessibilitat universal s’ha convertit en una prioritat per a molts municipis que busquen garantir la igualtat de drets de totes les persones. No obstant això, a Cunit, les barreres arquitectòniques continuen sent un problema significatiu, especialment per a les persones amb mobilitat reduïda.
Per als qui utilitzen cadires de rodes, crosses, caminadors o per a persones grans, les barreres arquitectòniques representen molt més que un simple inconvenient. Són limitacions que afecten directament la seva autonomia i la seva capacitat per a enfrontar-se al dia a dia.
Voreres estretes o en mal estat: Molts carrers compten amb voreres que no compleixen els estàndards mínims d’ample per culpa d’arbres, fanals, màquines d’aparcament, etc… o presenten desnivells i trencaments que dificulten el pas.
Falta de rampes en espais públics: Com a exemple l’Av. De la Font que és completament inaccessible per a qualsevol persona amb mobilitat reduïda.
Pas subterrani de l’estació no adaptat: Aquest pas és intransitable per a persones amb mobilitat reduïda, la qual cosa limita greument el seu accés a l’estació de Rodalies ja que es veuen obligats a fer marrada de 500 metres per descampats sense il·luminació que són un perill per a la seva seguretat.
Constants avaries dels ascensors en l’estació de Rodalies: Aquestes avaries constants dificulten molt la mobilitat, suposant un greu problema a moltes persones per a desplaçar-se. La falta de manteniment adequat reflecteix una gestió negligent per part dels responsables.
El problema de les barreres arquitectòniques no és només una qüestió d’accessibilitat física, sinó també d’inclusió i justícia social. L’ajuntament té l’obligació de garantir que tots els ciutadans, independentment de les seves capacitats, puguin gaudir dels espais públics en igualtat de condicions.
En el cas de Cunit, la deixadesa per part de l’Ajuntament ha perpetuat aquestes barreres. Malgrat les repetides queixes de veïns i associacions i de la legislació vigent que obliga a eliminar els obstacles arquitectònics, les millores realitzades fins ara han estat simple postureig.
Per a transformar Cunit en un municipi veritablement inclusiu, és necessari adoptar un enfocament dinàmic i col·laboratiu.
Auditoria d’accessibilitat: Realitzar un diagnòstic exhaustiu per a identificar i prioritzar les àrees més problemàtiques.
Inversió real en infraestructures: Destinar realment recursos específics per a la renovació de voreres, la instal·lació de rampes i l’adaptació d’espais públics. Portem molts plens escoltant l’ajuntament dir que hi ha una partida pressupostària per a això, però els resultats brillen per la seva absència.
Formació i sensibilització: Impulsar programes que eduquin als responsables municipals sobre la importància de l’accessibilitat.
Participació ciutadana: Consultar a associacions de persones amb mobilitat reduïda i diversitat funcional per a tenir-les en compte en el disseny i supervisió de les millores.
Manteniment preventiu: Establir un protocol rigorós de revisions per part de la Policia Local per a garantir el funcionament continu de les infraestructures ja adaptades, com els ascensors de l’estació de Rodalies.
Intolerància davant institucions: Un ajuntament que realment defensi els interessos dels seus ciutadans ha de ser intolerant amb la desídia d’altres institucions públiques, és inadmissible que ADIF no tingui el pas subterrani de l’estació adaptat a persones amb mobilitat reduïda i com inadmissible també és que l’ajuntament miri a un altre costat.
L’accessibilitat universal no és un luxe, és un dret. Garantir que veïns i veïnes de Cunit puguin desplaçar-se i participar activament en la vida del municipi és una meta assolible, però requereix compromís i acció. No obstant això, fins ara, la gestió municipal ha mostrat una preocupant falta d’interès i de responsabilitat en aquesta matèria. L’eliminació de les barreres arquitectòniques no sols millora la qualitat de vida de les persones amb mobilitat reduïda, sinó que també beneficia a tothom en construir un entorn més amable i inclusiu. És hora que l’Ajuntament de Cunit passi de les promeses als fets.