Encara no ha començat la temporada d’estiu, i Cunit ja mostra signes de col·lapse en la gestió de la neteja urbana. Els carrers, parcs i espais públics presenten un estat lamentable, amb bosses d’escombraries fora de lloc, contenidors saturats i una preocupant manca de papereres. El que hauria de ser un municipi costaner preparat per rebre visitants i garantir la qualitat de vida del seu veïnat, avui es mostra com un poble brut, desatès i cada cop més degradat.
El problema no és nou, però s’ha agreujat amb la implantació del sistema de recollida de residus porta a porta i la instal·lació de contenidors intel·ligents. Lluny de millorar la situació, aquests canvis han generat més confusió i abandonament. Molts residus s’acumulen als carrers, i moltes zones no disposen de cap alternativa per dipositar les escombraries.
A aquesta problemàtica s’hi afegeix un factor bàsic però essencial: la manca de papereres. Cunit no disposa de prou punts per llençar residus petits, fet que contribueix directament a l’acumulació de brossa a les voreres i zones verdes.
Pel que fa a les platges, la situació no és millor. Els bidons de formigó que fan de papereres dins de l’espai de sorra són totalment insuficients per absorbir el volum de residus que es genera. Aquesta manca fa que molta gent opti per deixar la brossa a les papereres i contenidos del passeig marítim, provocant que aquestes s’omplin ràpidament i quedin desbordades, agreujant encara més la imatge de deixadesa i brutícia.
El més indignant és que aquesta situació es dona en un dels municipis amb més pressió fiscal del Baix Penedès. Els veïns i veïnes de Cunit paguen impostos i taxes elevades, especialment pel servei de recollida de residus, que lluny de millorar, empitjora any rere any. Com es justifica aquest desequilibri entre el que es paga i el que es rep? On són els recursos públics que s’haurien de destinar a mantenir el poble net i en condicions dignes?
I no només l’Ajuntament ha de donar explicacions. L’Agència de Residus de Catalunya també té part de responsabilitat, ja que ha assessorat directament el consistori en la implantació dels nous models de recollida. La seva orientació tècnica i estratègica ha estat clau per definir un sistema que, a la vista dels resultats, no s’adapta a la realitat del municipi i genera més problemes que solucions. És imprescindible que aquest organisme assumeixi el seu paper en aquesta crisi i reavaluï el seu enfocament, tenint en compte les particularitats locals i escoltant la ciutadania.
La deixadesa institucional és evident. La població, a més d’haver de suportar un servei deficient, es veu constantment assenyalada com a responsable de la brutícia. Però com se li pot exigir col·laboració si no se li ofereixen mitjans adequats? Què s’ha fet per avaluar l’impacte real dels nous sistemes de recollida?
Cunit mereix una gestió eficient, transparent i adaptada a la realitat del municipi. No es pot construir un model sostenible si el poble està literalment cobert de brossa. La neteja no és un luxe, és una necessitat bàsica. I en ple 2025, amb les temperatures a l’alça i la temporada turística a les portes, el mínim que es pot exigir és que els carrers estiguin nets i els serveis funcionin.
L’Assemblea Veïnal de Cunit ho denuncia des de fa mesos. Ja és hora que l’Ajuntament escolti, actuï i rendeixi comptes. Però també ho és que la Generalitat i les seves agències assumeixin la part de responsabilitat que els correspon en la situació que vivim. Perquè un poble brut no només perjudica la seva imatge: afecta la salut, la convivència i la dignitat de qui l’habita.