Quan parlem d’incivisme, sovint pensem en qui deixa les escombraries fora del contenidor, en qui no recull els excrements del seu gos o en qui trenca el mobiliari urbà. Però el veritable incivisme no sempre prové dels ciutadans: de vegades neix des de les mateixes institucions.
L’incivisme institucional és una forma més subtil, però molt més perjudicial, de trencar la convivència. Es manifesta en decisions polítiques que menyspreen els drets, la dignitat i la participació dels veïns. A Cunit, malauradament, en tenim diversos exemples clars:
No tenir el poble adaptat a les persones amb mobilitat reduïda
Incivisme és tenir voreres intransitables i passos de vianants plens de sots. Obligar la gent gran o amb discapacitat a dependre d’ajuda per fer coses bàsiques com anar al mercat o passejar pel poble és una forma clara de discriminació i d’abandonament institucional.
Mantenir intransitable el pas subterrani de l’estació
Incivisme és permetre que l’accés principal entre el centre de Cunit i la platja estigui brut, malmès i sense rampes d’accés per a persones amb mobilitat reduïda. El pas subterrani de l’estació, utilitzat cada dia per centenars de persones, és una mostra d’abandonament institucional. Persones amb maletes, cotxets o dificultats de mobilitat s’hi troben un recorregut insegur, incòmode i degradat.
Un municipi que no cuida les seves connexions bàsiques, especialment les que afecten el transport públic i la mobilitat sostenible, no està respectant ni als seus veïns ni als seus visitants.
Abandonar les zones verdes i els espais públics
Incivisme també és tenir parcs, jardins i voreres sense manteniment. Quan les herbes creixen sense control, s’hi acumula brutícia i no es cuiden els arbres, no només es degrada el paisatge urbà: es crea un focus per a plagues d’insectes, rosegadors i malalties.
Discriminar els veïns segons estiguin o no empadronats
Incivisme és tractar com a ciutadans de segona aquells que tenen una segona residència a Cunit. Són persones que paguen impostos, compren al comerç local i contribueixen a la vida del municipi.
Fer-los pagar taxes més altes només pel fet de no estar empadronats és un acte de discriminació impropi d’una administració democràtica.
Implantar un sistema de recollida de residus ple de deficiències
Incivisme no és només deixar la brossa fora d’hores. També ho és implantar de manera incompetent un sistema de recollida nefast, sense consensuar-lo amb els veïns, ignorant la realitat de ser un poble turístic, amb contenidors tancats i sense papereres.
Convocar plens extraordinaris amb ànim de lucre
Incivisme és utilitzar els mecanismes democràtics amb finalitats personals o partidistes. Convocar plens extraordinaris innecessaris, només per cobrar dietes, és una manca de respecte a la funció pública i als diners de tots els ciutadans.
Cobrar els impostos més alts de la zona… i tenir el poble abandonat
Incivisme és exigir als veïns una de les càrregues fiscals més elevades de l’entorn i oferir, a canvi, un municipi deixat, brut i mal gestionat. Cunit és entre els pobles amb els impostos més alts del Baix Penedès i el Garraf, i tot i això pateix problemes estructurals de neteja, mobilitat i manteniment urbà.
Una fiscalitat alta només es justifica si hi ha un retorn en forma de benestar i serveis de qualitat. El contrari és injustícia fiscal… i també incivisme institucional.
Governar sense ètica també és incivisme
Cunit necessita urgentment recuperar el sentit del bé comú. Perquè el que més deteriora la convivència no és una bossa de brossa fora de lloc, sinó un ajuntament que no escolta, no cuida i no respecta la seva gent.