A Cunit hem assistit a un fet tan greu com preocupant: l’actual alcalde, Jaume Casañas, ha decidit ignorar la veu dels seus veïns. I no es tracta d’una interpretació, sinó d’un fet objectiu: dos textos presentats per l’Assemblea Veïnal de Cunit mitjançant el registre oficial perquè fossin llegits en el torn de precs i preguntes del Ple ordinari d’ahir no van ser llegits ni tan sols es van mencionar. Simplement, han estat silenciats.
Això no és un simple descuit administratiu ni una qüestió menor. És un atac directe al dret de participació ciutadana i una mostra alarmant de la deriva autoritària que pot adoptar un ajuntament quan oblida a qui es deu. Perquè, en democràcia, els plens no són propietat del govern de torn: són l’espai on la ciutadania ha de poder fer-se sentir.
El contrast amb l’anterior alcaldessa és evident. Durant els dos anys de mandat de Dolors Carreras, tots els escrits presentats per l’assemblea veïnal de Cunit es van llegir i es van tractar al Ple, sense cap excepció. No hi va haver mai problemes ni es va qüestionar el dret dels veïns a participar. Avui, en canvi, sembla que Casañas tem escoltar el que el poble té a dir.
No llegir intervencions ciutadanes que compleixen tots els requisits legals no és només una manca de respecte institucional: és una vulneració de l’article 23 de la Constitució Espanyola, que garanteix el dret a participar en els assumptes públics. Quan un govern local decideix ignorar veus crítiques o incòmodes, està deixant clar que prefereix el silenci dòcil a la participació activa.
Fer callar els veïns des del Ple envia un missatge molt clar: “Aquí es fa el que nosaltres decidim, i la vostra opinió no importa”. Però en democràcia aquest missatge és inadmissible. Els ajuntaments no estan per protegir-se de les crítiques, sinó per escoltar, dialogar i retre comptes.
El que ha passat a Cunit no es pot normalitzar. Si deixem passar aquest atropellament, el següent pas serà retallar encara més els espais de participació i allunyar encara més la política local de les necessitats reals de la gent. Per això és urgent denunciar-ho alt i clar: qui fa callar els seus veïns està traint l’esperit mateix de la democràcia.
Exigim que l’Ajuntament rectifiqui, que es llegeixin públicament els textos presentats per registre i que es garanteixi que res semblant no es torni a repetir. Perquè sense veu ciutadana, no hi ha democràcia.
Instancies presentadas el 15 y el 19 de setembre