Des de fa temps, l’Ajuntament de Cunit està apostant per promocionar grans projectes turístics i d’oci, com el càmping de Can Pla amb la piscina d’onades de Wavegarden, o concerts multitudinaris com el de La Gossa Sorda, amb fins a 10.000 persones durant un parell de dies. A això s’hi afegeixen altres projectes immobiliaris, com la construcció d’habitatges amb la destrucció de boscos inclosa, com a Cal Ros.
A més, hi ha la idea de canviar a la comarca barcelonina del Garraf, una mesura que podria tenir conseqüències sobre la identitat i la gestió del municipi. Tot plegat planteja una pregunta de fons: quin Cunit volem?
D’una banda, pot semblar que apostar pel turisme i la promoció massiva pot portar beneficis econòmics. Més visitants signifiquen més consum en bars, restaurants i comerços. També pot suposar la creació de llocs de treball, encara que en la seva majoria siguin temporals i precaris, i una major visibilitat per a Cunit dins del mapa turístic de Catalunya. Aquesta visió veu en el turisme una oportunitat per modernitzar el poble, atreure inversions i dinamitzar l’economia local.
Però aquest model també té un cost. L’arribada massiva de visitants sol implicar més trànsit, més contaminació acústica, més residus i més pressió sobre uns serveis municipals ja insuficients. L’entorn natural i el litoral poden veure’s afectats per la sobreexplotació, i la vida quotidiana dels veïns i veïnes es transforma.
Cunit corre el risc de perdre la seva identitat com a poble tranquil, de segones residències i de convivència familiar, per convertir-se en un destí orientat al turisme ràpid, a l’oci i al negoci, com Salou o Sitges. El que pot semblar progrés acaba essent una pèrdua de qualitat de vida per a aquells que hi viuen tot l’any.
Davant aquest model de creixement accelerat, molts defensem una altra manera d’entendre el desenvolupament: una visió més sostenible, propera i humana. Un poble que creixi amb equilibri, sense perdre la seva essència ni la seva tranquil·litat. Apostar pel turisme familiar, cultural i de natura; cuidar els espais públics; protegir l’entorn i enfortir el comerç local. Aquest enfocament no busca omplir els carrers a qualsevol preu, sinó mantenir una vida de qualitat, amb un turisme respectuós que valori el que som i no intenti convertir-nos en una altra cosa.
És cert que aquest model més pausat pot semblar menys rendible a curt termini. No promet grans xifres ni titulars, però ofereix quelcom més important: estabilitat, identitat i benestar. Requereix, això sí, una gestió acurada, participativa i amb visió de futur. Un poble no es mesura només pel nombre de visitants o d’esdeveniments que acull, sinó per com hi viuen els seus veïns i veïnes, com es cuiden els espais públics i quin tipus de comunitat es construeix dia a dia.
Per això, la pregunta continua essent essencial: quin Cunit volem? Un que s’orienti al turisme massiu, o un que preservi la seva identitat i aposti per un desenvolupament sostenible? El futur de Cunit no s’hauria de decidir des dels despatxos, sinó amb la veu i la implicació de veïns i veïnes.