El passat sis de maig vam mantenir una reunió amb l’alcalde de Cunit, Jaume Casañas, en la qual vam tractar diversos temes d’interès per al municipi. Entre ells, un dels més urgents: l’adaptació del pas soterrat de l’estació de Rodalies per a persones amb mobilitat reduïda, una reivindicació històrica que continua pendent.
En aquest sentit, l’alcalde ens va informar de l’existència d’un projecte d’urbanització dels terrenys annexos a l’Esclat, promogut per una empresa privada. Aquest projecte preveu la creació d’un nou carrer que connectaria la rotonda de la C-31 amb el carrer Montblanc fins al pas soterrat, el qual estaria habilitat tant per a vianants com per a vehicles. En cas de materialitzar-se, aquesta actuació sí que permetria millorar de manera significativa l’accessibilitat a l’estació. Tot i això, no ens va poder concretar terminis, ja que, segons ens va indicar, el projecte està pendent del vistiplau de la Generalitat.
D’altra banda, la setmana passada vam mantenir converses amb el responsable d’ADIF a Catalunya, Ángel Contreras, qui ens va traslladar que existeix un projecte específic de renovació i adaptació del pas soterrat que es troba pendent d’aprovació per part de l’Ajuntament de Cunit. Aquests contactes amb ADIF s’han produït arran d’un compromís adquirit per Renfe després de les reunions mantingudes prèviament amb els seus responsables.
Ens trobem, per tant, davant de dues possibles vies per resoldre un mateix problema: d’una banda, un projecte urbanístic privat que podria millorar l’accessibilitat, però sense calendari definit; i de l’altra, un projecte impulsat per ADIF, directament orientat a l’adaptació de la infraestructura, però actualment bloquejat per l’administració municipal.
Aquesta dualitat evidencia una preocupant manca de coordinació i de claredat entre les administracions implicades. Mentre hi ha alternatives sobre la taula, cap d’elles avança amb la urgència que requereix una qüestió bàsica com és garantir l’accés universal.
Els veïns i veïnes de Cunit no poden continuar esperant indefinidament. És imprescindible que les administracions —Ajuntament, Generalitat i ADIF— aclareixin la situació, defineixin un full de ruta i, sobretot, estableixin terminis concrets. Perquè l’accessibilitat no és una opció ni una promesa de futur: és un dret que s’ha de garantir ja.