A Cunit arrosseguem des de fa anys problemes que mai no s’acaben de resoldre: serveis públics que no funcionen com haurien de funcionar, decisions municipals que ignoren la veu dels veïns i veïnes i una gestió política ineficaç una vegada i una altra.
Durant dècades, la dinàmica ha estat sempre la mateixa: cada quatre anys, els partits demanen el vot prometent solucions i canvis. Tanmateix, el resultat és previsible: promeses incomplertes i una classe política que demostra, elecció rere elecció, que no està a l’altura del que Cunit necessita.
La realitat és clara: confiar únicament en dipositar una papereta no transforma les coses. Votar pot canviar cares, però no canvia dinàmiques. Els problemes de Cunit es repeteixen perquè se segueix governant d’esquena al poble.
L’única eina veritablement efectiva que tenim els ciutadans és l’organització i la lluita veïnal. I no és una teoria: la història ho confirma. Als anys 70 i 80, en plena transició, van ser les associacions de veïns les que van arrencar millores essencials als barris i pobles de tot Catalunya i de l’Estat: es van conquerir serveis bàsics com l’aigua potable, el clavegueram, escoles, centres de salut, transport públic i zones verdes.
Res d’això no va ser un regal dels ajuntaments ni dels partits polítics. Van ser conquestes arrencades a base de mobilització, de manifestacions, de tancaments i d’organització popular.
Cunit no ha de ser aliè a aquesta tradició. Cada millora aconseguida, cada servei garantit o cada decisió corregida, ha de ser fruit de la pressió social i del moviment veïnal.
No es tracta d’esperar quatre anys que algú actuï per nosaltres, sinó de prendre la iniciativa com a comunitat. Exigir transparència, participar en la vida pública, mobilitzar-nos quan es volen imposar decisions injustes i defensar els nostres drets dia a dia.
Cunit no necessita més promeses buides. El que necessita és que la seva gent s’organitzi i faci valer la seva veu. La lluita veïnal és l’única garantia que els interessos de la majoria s’imposin davant la ineptitud i la passivitat d’aquells que ocupen càrrecs per als quals no estan preparats.
nosaltres ja hi som, t’apuntes?