El recent anunci de l’Ajuntament de Cunit sobre noves mesures de neteja, que inclouen el desbrossament de carrers i la higienització dels contenidors d’escombraries, arriba tard i malament. No és fruit d’una planificació seriosa ni d’una estratègia municipal coherent, sinó de la pressió veïnal i mediàtica: únicament després de l’emissió d’un reportatge als informatius de RTVE a Catalunya i un article del Diari de Tarragona —on es recollien les queixes de l’Assemblea Veïnal i posterior concentració de protesta— el consistori ha decidit moure fitxa.
Això evidencia un patró preocupant: els problemes quotidians dels veïns, quan es denuncien de manera directa al municipi, semblen no rebre resposta. Tanmateix, n’hi ha prou que una càmera de televisió enfoqui la brutícia, les herbes envaint voreres o els contenidors en mal estat perquè, de sobte, s’anunciïn solucions urgents.
La manca de constància i de previsió en la gestió dels serveis bàsics és un dèficit que no pot tapar-se amb reaccions puntuals. La neteja viària i el manteniment dels espais públics no són favors ni concessions: són drets de la ciutadania i obligacions que l’Ajuntament ha de complir de manera regular, amb planificació, recursos adequats i transparència.
Encara és més sagnant comprovar com, mentre la brutícia ens menja i els contenidors desborden escombraries sense un manteniment digne, el consistori no té cap problema a destinar partides pressupostàries a festes i esdeveniments. Ningú no nega la importància de les celebracions per dinamitzar el poble, però el primer hauria de ser garantir uns carrers nets i un servei de residus eficient. De poc serveix organitzar concerts i fires si, en sortir al carrer, els veïns es troben amb un entorn descuidat i degradat.
El consistori demostra així que no es posa seriós amb els problemes del poble fins que la mala imatge traspassa fronteres. I aquesta dinàmica no és només un fracàs polític, sinó també una falta de respecte cap als veïns, que fa mesos que reclamen millores sense obtenir res més que silencis.
Si per aconseguir carrers nets i contenidors higienitzats l’única via és la pressió mediàtica, aleshores el que tenim no és un govern municipal responsable, sinó un gabinet de comunicació reactiu, més pendent de la reputació que del benestar veïnal.