El que està passant aquest cap de setmana a Cunit amb els concerts de La Gossa Sorda no és només un esdeveniment musical. És, per a molts veïns, un exemple força clar de com s’estan prenent decisions que prioritzen l’espectacle per damunt del dret bàsic al descans… i també per damunt d’una cosa tan elemental com la planificació.
Sobre el paper, tot sona molt bé: dos concerts, 10.000 persones cada nit, ambient festiu, impacte econòmic positiu… Però la realitat, almenys per a qui vivim aquí, comença molt abans que soni la primera cançó. Ja durant les proves de so hem rebut queixes de veis i veines per vibracions i soroll als habitatges i una sensació bastant evident que això se’ns ha imposat sense mesurar realment les conseqüències.
Perquè cal dir-ho clar: Cunit no és un recinte preparat per a macroesdeveniments. És un municipi residencial i familiar. I concentrar aquí 10.000 persones dues nits seguides, en ple nucli urbà, no és “apropar la cultura”, és convertir el poble en un recinte de concerts improvisat.
Però és que, a més, el problema no és només acústic. També és logístic. A l’hora en què acaben els concerts, no hi ha transport públic disponible per absorbir la sortida de milers de persones. Això implica, en la pràctica, que:
- Milers d’assistents es queden sense alternativa de mobilitat immediata
- Augmenta el soroll i l’activitat a la via pública durant hores
- Es generen problemes de trànsit, seguretat i convivència
I tot això, de nou, repercuteix directament en els veïns, que veuen com l’impacte de l’esdeveniment no s’acaba quan s’acaba la música, sinó que s’allarga ben entrada la matinada.
El més preocupant és que això ja no va només de molèsties. La jurisprudència a Espanya fa temps que deixa clar que el soroll —i també les vibracions— no són una simple incomoditat: poden suposar una vulneració de drets fonamentals. És a dir, que no n’hi ha prou amb que l’Ajuntament hagi donat permís. Si el resultat és que no podem descansar, que les nostres cases tremolen o que s’altera greument la nostra vida quotidiana, estem davant d’una qüestió molt més seriosa.
I aquí és on un es pregunta: s’ha avaluat realment l’impacte de posar 10.000 persones per nit en aquesta zona? S’ha tingut en compte no només el so, sinó també la mobilitat, l’evacuació, el transport? Perquè tot apunta que no.
L’experiència en altres llocs no convida precisament a l’optimisme. Aquí tenim el cas de l’Estadio Santiago Bernabéu, on un espai tan gran i preparat com un estadi de primer nivell ha hagut de frenar o limitar concerts per les queixes veïnals i els problemes de soroll. Si això passa a Madrid, amb tots els mitjans tècnics disponibles, què es pot esperar en un municipi com Cunit, on ni tan sols s’ha previst com tornaran a casa milers de persones?
Fa la sensació que s’està repetint un patró: com que a les grans ciutats cada cop és més difícil organitzar aquest tipus d’esdeveniments per les restriccions legals, es traslladen a municipis més petits, on aparentment hi ha menys resistència o menys control. Però el problema no desapareix, simplement canvia de lloc. I els qui ho acabem pagant som els veïns.
Aquí ningú està en contra de la música ni de la cultura. El problema és el model. Perquè una cosa és organitzar activitats compatibles amb la vida del municipi i una altra molt diferent és imposar macroesdeveniments que alteren completament el dia a dia de milers de persones i que, a més, ni tan sols tenen resolta una logística bàsica.
El mínim exigible seria garantir de veritat el compliment dels límits acústics, que hi hagi controls efectius i que, si es detecten problemes —com ja està passant amb les vibracions—, s’actuï immediatament. Però també que es planifiqui amb seriositat una cosa tan bàsica com el transport i la sortida dels assistents.
L’Assemblea Veïnal fa cinc mesos va sol·licitar formalment informació a l’Ajuntament de Cunit per conèixer els detalls del pla de seguretat, mobilitat, neteja i control acústic, així com les mesures previstes per minimitzar l’impacte sobre el veïnat. També vam proposar que obrissin un canal de comunicació directe amb els residents per atendre consultes, queixes o incidències durant els dies de l’esdeveniment… Aquesta sol·licitud no ha estat atesa
Perquè al final, la pregunta és molt simple: de debò tot s’hi val en nom de l’oci i la promoció? Viure a Cunit no hauria de significar assumir que, de cop, casa teva es converteixi en el perímetre d’un festival de 10.000 persones… ni en la sortida descontrolada de milers de persones sense transport per marxar. I això, ara mateix, és exactament el que està passant.