La gestió eficient dels recursos públics és una de les responsabilitats més crítiques de qualsevol administració municipal. No obstant això, en moltes ocasions, aquesta premissa sembla ser passada per alt. Un exemple concret és el cost associat a la realització de plens extraordinaris als ajuntaments, on cada regidor pot arribar a cobrar una xifra considerable simplement per assistir.
A l’ajuntament de Cunit cadascun dels 6 regidors sense dedicació rep 700 euros per assistir a un ple extraordinari. Aquesta despesa planteja una sèrie d’interrogants sobre la justificació i la necessitat de tals reunions, així com sobre l’impacte financer en les arques municipals.
Què és un Ple Extraordinari?
Un ple extraordinari és una sessió de l’ajuntament que es convoca fora del calendari habitual de plens ordinaris per a tractar assumptes urgents o d’especial rellevància. Encara que el seu propòsit és atendre situacions que requereixen atenció immediata, la freqüència i el contingut d’aquests plens poden variar significativament, sovint generant dubtes sobre la seva veritable urgència.
Cada ple extraordinari de l’ajuntament de Cunit suposa una despesa directa de 4.200 euros (700 euros per cadascun dels 6 regidors). Aquest cost pot semblar petit en el context d’un pressupost municipal ampli, però quan es multipliquen pel nombre de plens extraordinaris convocats en un any, l’impacte financer es torna significatiu.
En els últims sis mesos l’ajuntament ha realitzat quatre plens extraordinaris, la majoria no han durat més de 15 o 20 minutos o s’han realitzat amb molt poca diferència de dies d’un ple ordinari el que ha suposat que els ciutadans de Cunit hàgim pagat 4.200 euros x 4 plens = 16.800 euros, de seguir aquesta tendència a la fi d’any l’ajuntament haurà gastat prop de 50.000 euros tan sol en plens extraordinaris.
Aquests càlculs evidencien com els costos poden escalar ràpidament, minvant recursos que podrien destinar-se a altres necessitats, com a infraestructures o reducció d’impostos. Vegem el nombre de plens extraordinaris realitzats en el mateix període de temps en altres localitats de la zona.
• TORREDEMBARRA… 1
• CALAFELL… 2
• CUBELLES… 2
• RODA DE BERÁ… 2
• EL VENDRELL 2+1urgent
• CUNIT… 4
La clau per a avaluar la necessitat d’aquestes despeses resideix en la justificació de cada ple extraordinari. És fonamental que els ciutadans tinguin accés a informació detallada sobre els temes tractats en aquestes sessions i la seva urgència real. La falta de transparència pot alimentar la percepció que s’estan malbaratant fons públics sense una necessitat genuïna.
Per a mitigar aquest tipus de malbarataments, des de l’Assemblea veïnal de Cunit proposem diverses alternatives:
1. Revisió de la Política de Retribucions: Avaluar si la quantitat de 700 euros per ple extraordinari és adequada i si existeix marge per a reduir aquest import, recordem molts d’aquests plens no arriba ni a 20 minutos.
2. Limitar la Freqüència de Plens Extraordinaris: Establir criteris més estrictes per a la convocatòria de plens extraordinaris, assegurant que només es convoquin quan sigui absolutament necessari.
3. Més transparència: Publicar de manera més comprensible els motius de cada ple extraordinari perquè els ciutadans puguin valorar la necessitat d’aquestes reunions
4. Tecnologia i eficiència: Utilitzar tecnologies de comunicació com Microsoft Teams o Zoom per a reduir la necessitat de reunions presencials, especialment per a assumptes que no requereixin una deliberació extensa.
Conclusió
El malbaratament de diners en plens extraordinaris és un exemple palpable de com una administració municipal pot perdre de vista l’eficiència en la gestió de recursos públics. És imperatiu que els responsables polítics revisin i ajustin les seves polítiques per a garantir que cada euro gastat contribueixi efectivament al benestar de la comunitat i no a la butxaca d’uns pocs. La transparència, la justificació i la cerca d’alternatives eficients són passos crucials cap a una gestió municipal més responsable i eficient.
Nota: aquest article s’ha presentat a l’ajuntament per instància com a proposta