El proper 8 de març, Dia Internacional de la Dona, Cunit acollirà diversos actes commemoratius. Entre ells, una conferència dissabte 7 de març titulada “Dones cunitenques destacades”, impartida per un home, el Sr. Eduard Arruga i Valeri, exregidor vinculat a Convergència i Unió. I és precisament aquí on sorgeix una reflexió necessària.
El 8M no és una data simbòlica qualsevol. És un dia de reivindicació, de memòria i de lluita. Un dia per visibilitzar la desigualtat estructural que històricament han patit les dones i per reforçar la seva veu en tots els àmbits: social, cultural, polític i acadèmic. No es tracta només de parlar sobre dones; es tracta, sobretot, d’escoltar les dones.
Resulta contradictori que en una jornada destinada a posar al centre l’experiència femenina, un dels actes estigui protagonitzat per un home. No es qüestiona la capacitat intel·lectual de ningú ni el possible coneixement històric sobre dones destacades del municipi. El debat no és aquest. El debat és simbòlic i polític: de veritat no hi ha dones a Cunit prou preparades per impartir aquesta conferència? No hi ha historiadores, investigadores, docents, activistes o veïnes amb trajectòria que puguin liderar aquest espai?
El problema no és individual, sinó estructural. Durant segles, la història de les dones ha estat narrada per homes. Els seus èxits han estat interpretats, seleccionats i explicats des de mirades externes. Precisament el 8M hauria de servir per trencar amb aquesta dinàmica i cedir l’espai, el micròfon i el reconeixement a qui ha estat històricament relegada.
A més, el simbolisme importa. Els actes institucionals envien missatges. I quan en el Dia de la Dona la veu principal torna a ser masculina, el missatge implícit és que fins i tot per parlar de dones continua sent necessari un intermediari home. Això contradiu l’esperit mateix de la jornada.
No es tracta d’excloure ningú per raó de gènere, sinó d’entendre el context i el significat. Els homes poden i han de ser aliats en la lluita per la igualtat. Però ser aliat també implica saber quan fer un pas enrere perquè altres veus ocupin l’espai que els correspon.
Si l’objectiu real és posar en valor les “Dones cunitenques destacades”, potser la millor manera de fer-ho seria permetre que siguin altres dones qui expliquin, investiguin i comparteixin aquestes històries. Perquè la igualtat no es construeix només amb discursos, sinó també amb decisions coherents.
El 8 de març no hauria de ser un dia més a l’agenda cultural. Hauria de ser un dia on la coherència entre el missatge i els fets sigui inqüestionable.