La implantació a Cunit del sistema de recollida d’escombraries porta a porta ha generat un greu problema de salut pública. La iniciativa, promoguda per l’ajuntament amb l’objectiu de millorar l’eficiència en la gestió de residus i fomentar el reciclatge, ha derivat en serioses conseqüències que afecten directament la salut i el benestar dels residents. Alguna cosa que en el futur possiblement empitjora després de la instal·lació de contenidors intel·ligents amb limitacions horàries.
Preocupats per la situació, des de l’Assemblea veïnal de cunit decidim prendre cartes en l’assumpte i denunciar el problema a la Secretaria de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya i a la Subdirección General de Salud Ambiental del Ministerio de Sanidad. No obstant això, totes dues institucions van respondre que les denúncies havien de ser remeses a l’ajuntament, al·legant que es tracta d’una competència municipal.
Aquest incident planteja una pregunta crucial; qui vigila al vigilant? Quan les autoritats locals fallen en el seu deure de protegir la salut pública i les institucions superiors es desentenen, qui es responsabilitza? La resposta de derivar les denúncies d’un organisme a un altre, sense assumir cap responsabilitat, evidència una greu falta de supervisió i control en la gestió de problemes que afecten directament la ciutadania.
Malgrat comptar amb una vasta estructura administrativa composta per nombrosos funcionaris i oficines estatals, autonòmiques i europees teòricament dedicades a la salut pública, cap d’aquestes entitats ha intervingut de manera efectiva. L’existència de múltiples nivells de burocràcia hauria de garantir una resposta ràpida i coordinada davant denúncies de salut pública, però la realitat mostra una preocupant incompetència. Aquesta situació ens porta a qüestionar la utilitat i efectivitat de mantenir tants sous dedicats a la supervisió si, en la pràctica, cap entitat assumeix la responsabilitat d’actuar quan se’ls necessita.
En conclusió, la pregunta “qui vigila al vigilant?” continua ressonant. És fonamental que existeixin mecanismes de supervisió i rendició de comptes clars i eficaços per a assegurar que les polítiques públiques realment compleixin amb el seu propòsit de servir i protegir la comunitat.
Aquest article és una crida a l’acció perquè les autoritats locals, autonòmiques i nacionals prenguin de debò les denúncies i actuïn de manera coordinada per a resoldre problemes. La salut i el benestar dels ciutadans no han de veure’s compromesos per fallades en la implantació de sistemes que, encara que ben intencionats, no estan sent gestionats adequadament.
